s a b a d e l l   u n i v e r s i t a t  
   (edicions anteriors)
   La Universitat
Presentació
Programa
Conferències
Ponències
Els Ponents
Edició 2005
-
   La ciutat
Agenda
Notícies
Plànol de la Ciutat
        @
l
S8
S7

Simposi sobre infertilitat masculina: genètica i ambient

“El cultiu in vitro i la diferenciació de cèl·lules mare d'adults testiculars humans


Resum de la ponència
Mário Sousa, Universidade do Porto


Introducció: El cultiu in vitro de cèl·lules mare d'adults testiculars humans és un mètode eficaç per a l'estudi dels factors que controlen el desenvolupament de cèl·lules germinals i pot tenir futures implicacions clíniques per als tractaments d'infertilitat i els experiments en teràpia genètica.

Mètodes: Les cèl·lules de Sertoli (50 SC/cas) i les cèl·lules germinals diploides (200 DGC/cas) van ser aïllades mitjançant micromanipulació a partir de les biòpsies testiculars enzimàticament separades de 15 pacients (46,XY; absència de microdelecions Yq11.2-AZF) amb espermatogènesi conservada, després de comunicar el consentiment. Les cèl·lules es van cultivar en gotes de 40 µl sota oli durant 2-3 setmanes (32ºC, 5% CO2 a l'aire). El medi de cultiu experimentat (5 casos/cultiu tipus) consistia en un medi condicionat de cèl·lules Vero (CM), CM+rFSH (25 U/L) i CM+rFSH+Testosterona (2 µmol/L). Les cèl·lules es van avaluar respecte a la constitució cromosòmica (FISH: X/Y/18), la reproducció del DNA (incorporació BrdU), l'apoptosi (activitat caspase-3) i les unions cel·lulars (microscòpia electrònica de transmissió).

Resultats: La meiosi (3% de meiosi in vitro amb formació de noves espermàtides rodones haploides) i la primera maduració espermatoide (22,7% d'extrusió de flagels en les espermàtides rodones) van ésser estimulades per rFSH, atès que rFSH+T encara va estimular més la meiosi (6,7%) i va exercir una acció positiva a totes les etapes de l'espermiogènesi (53,8% d'extrusió de flagels a les espermàtides rodones, 48,5% de diferenciació a les espermàtides elongants i 16,7% de diferenciació a les espermàtides elongades), amb una diferenciació total espermatoide que va requerir una mitjana de 9 (5-16) dies de cultiu. Les unions cel·lulars només es van tornar a establir parcialment entre SC i DGC.
La proliferació de cèl·lules germinals va resultar estimulada per les dues hormones (4%) durant els primers 2 dies, només mantinguda sota rFSH+T (1%) el dia 6, i tot seguit aturada. La segregació meiòtica normal va ser observada als espermatocits secundaris (96,5%) i a les espermàtides (84-93%), en una raó de sexe de vora 1:1. L'apoptosi de SC i DGC va ser inhibida de forma significativa per rFSH i especialment per rFSH+T, malgrat que la degeneració de DGC va prosseguir en una proporció elevada (70% el dia 6). L'apoptosi es va inhibir de forma similar durant la primera espermiogènesi (46 vs 87%), però no es van observar efectes durant l'espermiogènesi intermèdia (10 vs 17%) i avançada (66 vs 70%).

Conclusions: Aquestes dades suggereixen que el cocultiu in vitro a llarg termini de l'epiteli seminífer humà normal (SC i DGC) manté una diferenciació de cèl·lules germinals total, a un ritme fisiològic. Tanmateix, s'haurien d'avaluar uns medis més complexes atès que els índexs de proliferació de cèl·lules mare i la realització de la meiosi van ser limitades per l'apoptosi de DGC i la separació d'espermàtides de les unions SC.

Agraïments: FCT (36363/99, 43462/01, 35231/99, 42812/01, 48376/02; SFRH/BD/811/00, CF6664/01, CB48376/02; UMIB).


  E D I C I O N S    A N T E R I O R S   
 S A B A D E L L   U N I V E R S I T A T