s a b a d e l l   u n i v e r s i t a t  
   (edicions anteriors)
   La Universitat
Presentació
Programa
Conferències
Ponències
Els Ponents
Edició 2005
-
   La ciutat
Agenda
Notícies
Plànol de la Ciutat
        @
l
.
Màrio Sousa
Mário Sousa és professor de la Universidade do Porto
Proporciona proves diagnòstiques, incloent-hi: microscòpia electrònica de transmissió de cèl·lules germinals i d'embrions, cariotipatge, diagnòstic prenatal i biologia molecular de malalties genètiques. També treballa com a assessor científic de Medicina Reproductiva a hospitals públics i privats de Portugal i de diversos països. Col·labora en les Ciències Veterinàries en Fisiologia Reproductiva, Genètica i Clonació.

Els seus assoliments clínics més importants han estat la introducció de l'ICSI a França (1993, París), la primera descripció de las causes del fracàs de la fertilització després de la microinjecció (1994, París, França), l'optimització de la tècnica de microinjecció (1995, París, França), els primers bebès del món mitjançant la utilització d'espermàtides rodones (1994, París, França), el primer bebè del món mitjançant la utilització d'espermàtides elongants (1997, Alacant, Espanya) i els primers bebès del món després de test hipoosmòtic in situ (1997, Porto, Portugal).

El seus assoliments més importants a Portugal han estat els primers casos d'ICSI (microinjecció d'esperma de l'ejaculació; 1994), de MESA (microinjecció d'esperma de l'epidídim; 1996), de TESE (microinjecció d'esperma i espermàtides del testicle; 1996), de ruptura assistida (1997), d'electroejaculació (1997), d'ejaculació retrograde (1997), de cultiu d'embrions a llarg termini (1998), de trasplantament citoplasmàtic i nuclear (1999), de maduració in vitro de cèl·lules germinals (1998-2002), de vitrificació (2000) i de diagnòstic genètic per preimplantació (1998).

Els seus assoliments més importants en recerca fonamental a escala internacional han estat: la descoberta d'un mecanisme oscil·latori dual de calci en oòcits i embrions humans (1995-1997, París, França), la primera caracterització de les còpies de gens DAZ responsables de la infertilitat masculina humana (2002, Heidelberg, Alemanya), com també la primera diferenciació in vitro d'espermàtides i d'esperma després de cultivar cèl·lules mare testiculars (1998-2002, Alacant, Espanya, i Porto, Portugal).

Dirigeix quinze tesis doctorals i dos estudiants postdoctorals i és l'autor de 127 articles científics d'abast internacional

MÁRIO MANUEL DA SILVA LEITE SOUSA


Mário Sousa es va llicenciar en Medicina el 1985 (ICBAS/HGSA, Universitat de Porto, Portugal) i obtingué el títol de Metge Intern Resident el 1988 (HGSA). Va seguir un Mestratge en Ciències en Biologia Reproductiva Animal (1990; ICBAS), és doctor en Biologia Reproductiva Animal (1992; ICBAS), té un diploma postdoctoral en Fisiologia Reproductiva (1993-1995; INSERM 351, Clamart, França) i ha cursat l'especialització en medicina reproductiva de laboratori (1993-1995, American Hospital de París, França).

Actualment, és professor associat i agregat de Biologia Cel·lular a l'Institut de Ciències Biomèdiques Abel Salazar, Universitat de Porto, és director d'Investigació al Departament de Genètica, Facultat de Medecina, Universitat de Porto, i ocupa el càrrec d'assessor científic del Centre de Genètica Reproductiva Alberto Barros, Porto.




  E D I C I O N S    A N T E R I O R S   
 S A B A D E L L   U N I V E R S I T A T