Amb la constitució, ahir, 2 de novembre, de l'Eix Ciutat per Viure-hi, el Congrés Sabadell Ciutat ja funciona a ple rendiment. Amb la inauguració de les darreres hores, ja s'han posat en marxa tots els eixos d'aquest procés participatiu:
Ciutat de Convivència,
Ciutat del Coneixement,
Ciutat Capital i
Ciutat per Viure-hi. Durant l'acte d'ahir, que va omplir l'Auditori del Casal Pere Quart, el president de l'Eix,
Josep Llobet, arquitecte i president de la Fundació Bosch i Cardellach va pronunciar la conferència
De què no hauríem de morir a la ciutat. Llobet, que va articular el seu discurs basant-se en els ensenyaments del prestigiós professor jueu i estudiós de cultura europea George Steiner, va contraposar el model de ciutat europea amb el de la ciutat americana. El president de la Fundació Bosch i Cardellach va destacar que les ciutats europees tenen tres valors molt definits: es poden recórrer a peu, són ciutats de cafès -on les grans decisions es prenen en espais de relació-i els carrers tenen nom i, per tant, són un lloc per a la memòria i l'arrelament històric. En aquest sentit, va reclamar que
“Sabadell continuï mantenint el seu esperit de fomentar que els ciutadans es puguin desplaçar a peu, de ser un gran espai per conviure i relacionar-se i que, a més, sigui capaç de no perdre la memòria històrica”.
Llobet va demanar
“com a professional i com a sabadellenc, que no es deixin morir certes coses” i va posar com a exemple la renovació del Mercat Central.
“El Mercat era un espai molt apagat comercialment que s'ha transformat en un nou punt d'atracció per tres grans motius bàsicament: ha augmentat la quantitat i qualitat de la seva oferta, s'ha fet molt més ric; s'ha millorat l'accessibilitat, és molt més fàcil entrar, sortir, aparcar... i s'ha millorat la seva qualitat arquitectònica i mediambiental i per tant, s'ha convertit en un bon espai per a la trobada”. El president de l'Eix Ciutat per Viure-hi va afirmar que
“una ciutat al llarg del temps millora, substitueix, afronta nous reptes i canvia els seus models de convivència fent morir els sistemes que no funcionaven fins aleshores” i va destacar que les taules que s'obrien una vegada acabada la conferència són les que realment ompliran de contingut l'eix.
