El secretari general d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Ricard Fernández Ontiveros, va lloar ahir la tasca feta des de Sabadell pel que fa la política social d'Habitatge. Fernández Ontiveros, que va participar en el Congrés Sabadell Ciutat amb la conferència Dret a l'habitatge i cohesió social, va assegurar que “Sabadell ha seguit la política social d'habitatge més llarga i consolidada de tot Catalunya i de la democràtica”. El secretari general d'Habitatge va destacar com a fet positiu que “l'Ajuntament continués liderant els processos que determinen el futur de l'habitatge a la ciutat per sobre de la iniciativa privada de les immobiliàries”.

El també president d'Adigsa i vicepresident de l'Institut Català del Sòl va afirmar que són tres els col·lectius que pateixen el problema de l'habitatge. “No poden accedir a un habitatge els joves, encara que els seus ingressos estiguin per sobre de la mitjana, els immigrants i la gent gran que ha viscut de lloguer tota la vida i que no pot assumir l'actualització de preus. Avui compra habitatge qui ja en té prèviament, per tant és falsa aquella premissa que deia que si avui a l'Estat es construeix més que mai és que hi ha demanda i els ciutadans poden pagar els pisos”, va assegurar amb rotunditat. Fernández Ontiveros va precisar que “entre l'any 1975 i el 2005 s'ha construït i s'ha tacat més el territori que en l'espai que va des de l'època dels romans al 1975” i al mateix temps va alertar que “aproximadament a Catalunya cada any s'incorporen a la societat 20.000 unitats familiars que no poden comprar un habitatge per viure-hi”.

El secretari general d'Habitatge va assegurar que, davant d'altres polítiques que no han funcionat, com la de posar a disposició més sòl per aconseguir preus més baixos -i va posar com a exemple la comunitat de Madrid-, la recepta és “marcar el sòl per construir en un espai determinat d'habitatge social”. I va donar les claus de com ha de ser l'habitatge social: “Ha de ser digne i de qualitat i això inclou les mides perquè és diferent que visqui un jove o una família sencera; no ha d'estar concentrat en un mateix barri, per evitar problemes de cohesió; no ha de ser baratíssim, ha de ser assequible; ha de ser social sempre, per combatre l'especulació i, finalment, ha de ser un exemple de sostenibilitat”, va destacar. En aquest sentit va afirmar que l'objectiu de l'habitatge social passa per “ajudar a emancipar els joves; fer centres com el de Sant Oleguer per a la gent gran; mantenir les polítiques de remodelació, incloses les socials i urbanístiques; rehabilitar, mediar i definir un model de barreja social a tots els barris, on convisquin els ciutadans de més renda amb els de menys”.

Una vegada acabada la conferència, Fernández Ontiveros va donar pas al recull d'aportacions de la taula d'Habitatge i Mobilitat, que s'emmarca dins l'Eix Ciutat per Viure-hi. Precisament, l'habitatge a l'abast de tothom, així com la mobilitat, accessibilitat i aparcament són alguns dels aspectes de què tracta l'Eix Ciutat per Viure-hi i que preocupen especialment la ciutadania, tal i com es posa de manifest en els diferents processos participatius desenvolupats fins ara.