|
La seva tasca investigadora pel que fa a la química orgànica s'ha desenvolupat en el camp dels mecanismes de reacció, en el qual ha publicat una trentena de treballs en prestigioses revistes internacionals.
Fou director del Gabinet Tècnic de la Secretaria d'Estat d'Universitats i Investigació des del desembre de 1982 fins que el van nomenar director generals d'Ensenyaments Universitaris pel maig de 1985, càrrec que ocupà fins al 25 de setembre de 1986, data en què fou nomenat secretari general d'Educació.
Des del 29 de juliol de 1988 exercí el càrrec de secretari d'Estat d'Educació, fins al 23 de juny de 1992, en què fou designat ministre d'Educació i Ciència. El 13 de juliol de 1993 el van nomenar ministre de la Presidència, càrrec que va ocupar fins al 6 de maig de 1996,
En la V Legislatura fou diputat a Corts Generals per Toledo.
En la VI Legislatura fou elegit diputat per Madrid i portaveu del Grup Parlamentari Socialista a la Comissió de Ciència i Tecnologia.
En aquests llocs ha col·laborat en les lleis educatives més importants del Govern Socialista: la Llei de reforma universitària, la Llei de foment i coordinació general de la investigació científica i tècnica i la Llei orgànica d'ordenació general del sistema educatiu.
Va estar escollit diputat per Cantàbria i ha ocupat el càrrec de portaveu i president del Grup Parlamentari Socialista.
Des de l'abril de 2006 és Ministre de l'Interior.
|
