Les explicacions sobrenaturals o pseudo-científiques a la raó de la nostra existència es remunten temporalment fins ben abans de l'origen de qualsevol civilització.
L'origen i naturalesa dels fòssils ja van ser objectes de deliberació per part d'alguns dels grans pensadors de la Grècia clàssica. Els textos bíblics, a més de referir-se explícitament a l'origen de l'univers i la humanitat, fan esment a grans catàstrofes que alguns autors han identificat al llarg de la història com l'explicació més factible sobre l'origen d'aquestes entitats geològiques.

Durant molt de temps, la religió va ser la única via vàlida per a respondre totes les qüestions que avui en dia es planteja la ciència. El concepte d'”evolució” introduït per Charles Darwin a mitjans del segle XIX esdevingué un canvi tan dràstic sobre el que representa la espècie humana al planeta, que va acabar transcendint el camp de la ciència per instaurar-se fermament a nivell de tota la cultura occidental moderna.
Les conseqüències socials que això va tenir va provocar que diverses religions (entre elles l'església catòlica) ho consideressin un atac directe a les seves doctrines.

Des de llavors fins a l'actualitat, existeix una lluita contínua per desacreditar les idees evolucionistes amb la voluntat de recuperar el pes específic social que moltes d'aquestes religions van tenir en el passat.

Aquests darrers anys les manifestacions de l'activitat “anti-evolucionista” s'han diversificat i han adquirit un to més dràstic i fonamentalista, probablement impulsats i potenciats per polítiques extremistes i/o ultraconservadores provinents de diferents països.