En el cas de l'evolució de l'home, la mà ha jugat un paper molt important.

Aquest fet ha estat reconegut per tots els estudiosos del tema durant les recerques dels últims decennis.
En tota aquesta discussió sobre l'origen de la tecnologia lítica humana un exemplar fòssil ha jugat un paper molt rellevant. Es tracta d'un esquelet parcial, suposadament d'un sol individu, trobat per Luis Leakey als anys cinquanta en els famosos jaciments del barranc d'Oldoway (Tanzania) i conegut amb les sigles OH7.

Aquest espècimen va permetre descriure l'espècie humana més antiga coneguda Homo habilis amb una edat de 1.8 milions d'anys. Una mà parcial, composada sobre tot per falanges es va considerar que era del mateix individu, conegut com OH7.

En el mateix nivell on es varen trobar les restes fòssils, es varen trobar restes de industria lítica, i òbviament es va deduir que la mà de l'OH7 va ser qui les va fer. A partir d'aquest moment la mà de l'exemplar OH7 és va convertir en referència obligada a l'hora de decidir si una altra espècie d'hominid també era capaç de fer industria lítica.

Els altres hominids que tenien mans de forma comparable a l'OH7 havien també d'haver fet estris de pedra. A partir d'aquest argument, es va arribar a la conclusió que els australopitecs de Sudàfrica (Paranthropus robustus), encara que tenien cervells de mida propera als simis, també n'havien fet.

Ara bé, en tot aquest argument, aparentment lògic, i havia un error. Al no haver-hi cap mena de connexió anatòmica entre les restes de l'esquelet OH-7 no es podia tenir la certesa de que la mà pertanyia al mateix individu que els fragments cranials, particularment si tenim en compte que en el nivell fossilífer on es va trobar l'OH7, també es varen trobar restes cranials d'una espècie diferent d'australopitecs (Paranthropus boisei). Per tant, qui podia assegurar que la mà atribuïda a OH7 no era de Parantropus?

El nostre estudi ens ha portat a demostrar que de fet la mà de l'OH7 pertany a un australopitec i par tant la conclusió que també els australopitecs feien estris es una conclusió errònia, fonamentada en la falta de rigor al atribuir sense dubtes la mà a H. habilis.
Aquest estudi ens ha portat a concloure que no és en la morfologia de la mà on rauen les capacitat humanes per fer industria lítica, es en les capacitats cognitives de la ment del genere Homo.