L'agroalimentari és un sector que està experimentant una profunda transformació com a conseqüència de l'impacte simultani que diverses forces amb diferents orígens estan tenint sobre ell en aquest moment.

Algunes d'aquestes forces tenen el seu origen en la macroeconomia: ens ha tocat viure la major crisi econòmica des de la Gran Depressió del 1929 i aquest fet ha trastocat tant els hàbits de consum dels ciutadans (reducció de les despeses “supèrflues”, auge de les marques blanques) com el comportament de les empreses (reducció de plantilles, dificultats de finançament), provocant tot plegat una contracció econòmica que alguns economistes ja han batejat com la “Gran Recessió”.

D'altres tenen més a veure amb el que els economistes anomenem microeconomia. Aquí tot és més confús, ja que es barregen les forces positives amb les negatives. Entre les primeres cal remarcar l'extraordinari avenç de les tecnologies punta aplicables al sector agroalimentari, com la biotecnologia.
Entre les segones (que són molt més locals) destaquen les que fan referència a la baixa productivitat de moltes empreses, especialment a Espanya y Catalunya.

Un tercer tipus de forces està clarament lligat a les tendències actuals del comerç internacional, sigui en l'entorn més proper (la política agrària de la UE) o planetari (la liberalització del comerç agrari a nivell mundial).
En aquest cas, els escenaris més plausibles apunten a una reducció progressiva del proteccionisme agrari a nivell mundial que perjudicarà als empresaris locals que no puguin oferir productes diferents o de més valor afegit.

No s'acaben aquí les transformacions. Posem tres exemples més: països en vies de desenvolupament com la Xina, estan adquirint ingents quantitats de terres de conreu al continent africà per garantir l'abastiment de la seva població; d'altra banda, la utilització de grans superfícies de terres fèrtils per a la producció de biocombustibles, genera un nou factor de risc que contribueix a l'escassetat; y no podem oblidar les conseqüències de l'agressió humana al medi ambient que poden fer que, si no es posa remei, en pocs anys certes varietats de peix , com la tonyina, desapareguin de la nostra taula.

Com veiem, són molts els canvis als que està sotmès un sector que és tan antic com la pròpia humanitat. Aquesta ponència no vol aspirar a més que contribuir modestament a generar un debat i una presa de consciència que avui dia és del tot necessària.