El petroli no s'acabarà; la gasolina, sí.
De fet, el petroli de qualitat i fàcil d'extreure ja s'ha acabat.
Més enllà dels moviments expeculatius que distorsionen l'evolució del seu preu esperable, esdevindrà aviat massa car, per això s'acabarà la gasolina.

D'altra banda, les disfuncions ambientals generades per la crema de combustibles fòssils (contaminació local, canvi climàtic global) també esdevindran aviat massa gravoses. S'imposa la transició cap a un sistema energètic descarbonatat o feblement carbonatat.

És el canvi tecnològic (i sociològic) més trasbalsador d'ençà de la Revolució Industrial. El vector elèctric prendrà el relleu, però l'electricitat s'ha de generar. La captura d'energies lliures té, en aquest context, un enorme recorregut. I potser també l'energia nuclear de fusió.

És urgent generar escenaris prospectius i dissenyar l'enginyeria de procés que ens permetin fer el trànsit sense traumes socioeconòmics i ambientals excessius. Paral·lament, haurem d'emfasitzar més la gestió de l'oferta que la gestió de la demanda, sobre la base de l'estavi, l'eficiència i la suficiència.

La incorporació al sistema global de les economies emergents farà encara més complexa aquesta transició. I del tot inevitable.