|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La gestió del món agroalimentari:
visió global i visió local
|
|
Visió global (disponibilitat d'aliments, influència en l'estabilitat social, paper de l'agricultura, les empreses i la distribució, el paper del primer món) - Visió local (limitacions del mercat, marques, qualitat, nutrició i salut): a Europa, Espanya i regions.
|
|
|
|
|
|
|
2n. seminari sobre comportaments violents:
la violència en la parella, la família, l'empresa i l'escola
|
|
|
|
|
És la segona edició d'un seminari que es va iniciar l'any 2008. En aquesta edició es tractaran temes monogràfics: la violència en la parella; en la família (pares-fills; fills-pares, néts-avis); en l'empresa (assetjament moral) i en l'escola. En aquest últim àmbit es presentaran els resultats de l'estudi que l'OSAMCAT, amb l'assessorament de la UB, ha fet als centres escolars (CEIP i IES).
|
COORDINACIÓ: Josep Moya, coordinador de l' OSAMCAT (Observatori de Salut Mental de Catalunya). Coordinador científic del Servei de Salut Mental del Parc Taulí. CALENDARI: 5 i 6 d'octubre. DURADA: 15 hores PREU DE LA MATRÍCULA: 125 € (Consulteu els descomptes i preus especials)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La gestió de la mobilitat als centres d'activitat. La col.laboració entre els sectors públic i privat
|
|
|
|
Analitzar com ha anat evolucionant la gestió de la mobilitat des d'una perspectiva més àmplia (polígons industrials, parcs empresarials, centres educatius i de transport, etc.) i la resposta que s'està donant des del territori.
L'anàlisi d'experiències, nacionals i internacionals, permetrà conèixer com s'està fent front a les disfuncionalitats generades pel dèficit d'accessibilitat als centres d'activitat localitzats a àrees periurbanes, ja sigui des de l'àmbit previ de la planificació o des de la gestió de la mobilitat generada.
Quin és l'enfocament que es fa des de l'administració autonòmica i municipal? Quines són les oportunitats que planteja el desplegament de la Llei de la Mobilitat i altres normatives?
Com evolucionen les necessitats del territori?
Com s'afronta la gestió de la mobilitat generada des del territori?
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El repte de la diversitat en el món local.
La gestió de la convivència
|
|
|
|
El curs vol obrir espais de coneixement, reflexió i debat sobre l'impacte de la diversitat en l'acció política local i les oportunitats i reptes que ens planteja.
La diversitat és una de les expressions més visibles del canvi demogràfic que el nostre país ha conegut en els darrers 10 anys i com a tal requereix una gestió acurada i pròxima. De fet, la gestió de la diversitat és avui una de les qüestions centrals en l'agenda política de molts governs locals, tot i que no sempre es reconeix explícitament. La cultura, la gestió de l'espai públic, el comerç, les polítiques socials, entre altres àrees de govern, es veuen en la necessitat d'incorporar la gestió de la diversitat per donar resposta a les noves realitats urbanes i sobretot per gestionar amb expectatives d'èxit la convivència ciutadana.
|
|
|
|
|
|
|
|
Del planejament a la difusió arqueològica. Exemples pràctics de gestió de projectes de patrimoni
|
|
Analitzar exemples concrets d'intervencions en el patrimoni arqueològic; alguns ja acabats i altres en curs de realització, amb els problemes del dia a dia encara sobre la taula.
Aquest seminari pretén ésser una eina útil per a gestors culturals, professionals que tenen relació amb el patrimoni (arquitectes, advocats, etc.), estudiants universitaris i públic en general, interessats a veure nous elements de reflexió que portin a planificar les intervencions en el patrimoni, tant en la fase de projecte com posteriorment en la seva realització i difusió.
|
|
|
|
|
|
|
|
Any Darwin: paleontologia i evolució
|
|
|
|
Cicle de conferències destinades a commemorar que el 2009 se celebra del bicentenari del naixement de Charles Darwin i el 150è aniversari de la publicació de L'origen de l'home per mitjà de la selecció natural. L'objectiu és donar a conèixer la història de la idea de l'evolució de les espècies, del mecanismes d'aquest procés, de les evidències fòssils i també de les evidències geològiques i biològiques.
En aquests 150 anys que han transcorregut des de la publicació de corpus de la teoria de l'evolució, el coneixement sobre aquesta teoria i dels mecanismes que la regulen han augmentat en gran manera.
En aquest cicle es donaran a conèixer aspectes relacionats amb la història de la teoria, les proves geològiques, paleontològiques i moleculars que donen suport a la teoria i els mecanismes que la regulen i es farà un repàs a l'evolució dels éssers vius que han poblat i poblen la terra. Finalment s'exposaran i debatran les diferents opcions que es propugnen com a alternativa a aquesta explicació científica.
|
|
|
|
COORDINACIÓ: Teresa Esquirol, responsable de difusió i educació de l'Institut Català de Paleontologia.
CALENDARI:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Diagnòstic i tractament de la disfàgia orofaríngia
|
|
|
|
|
La disfàgia o dificultat per la deglució és un trastorn tan freqüent com desconegut. Pot afectar més del 50% de les persones d'edat avançada i més del 40% dels pacients amb Alzheimer; les prevalences són també molt elevades en els pacients amb malalties neurològiques degeneratives, en els accidents vasculars cerebrals i en patologia de cap i coll, principalment neoplàsies.
La disfàgia pot tenir conseqüències greus com les pneumònies per aspiració, la deshidratació i la desnutrició.
La identificació dels pacients amb risc de patir disfàgia i un enfocament multidisciplinari del diagnòstic i el tractament poden fer disminuir de manera important les complicacions derivades d'aquest trastorn.
|
COORDINACIÓ: Roser Trallero, metgessa especialista en Nutrició, Hospital de Sabadell, Corporació Sanitària Parc Taulí i Mercè Rigla, directora del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital de Sabadell, Corporació Sanitària Parc Taulí. CALENDARI: 9 d'octubre. DURADA: 8 hores. PREU DE LA MATRÍCULA: 105 €
(Consulteu els descomptes i preus especials)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El repte de l'obesitat al segle XXI: de la fam a la gana
|
|
Es parlarà de les bases fisiològiques i fins i tot etològiques del control del balanç energètic, és a dir, per què hi ha obesitat en els humans i per què cada vegada n'hi haurà més.
|
Assumpta Caixàs, endocrinòloga del Parc Taulí. DATA: dilluns 5 d'octubre, a les 7 de la tarda. Entrada lliure
|
|
|
|
|
|
|
|
Conformisme, rebel.lia i violència en el debat educatiu
|
Concha Fernández Martorell, catedràtica i directora de l'IES Mediterrània del Masnou DATA: dimarts 6 d'octubre, a 3/4 de 12 del matí. Entrada lliure
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Estratègies i experiències en disseny per al desenvolupament local
|
|
És possible aprofitar els recursos naturals i culturals presents al territori amb creativitat, rendibilitat i amb respecte al medi?
S'analitzaran algunes experiències des de l'àmbit del disseny en processos de dinamització local, amb la participació i la sostenibilitat com a ingredients comuns i que ens permetin esbossar nous imaginaris de benestar.
|
|
Carlos Jiménez, director del Departament de producte i interiorisme de l' ESDi
DATA:dimarts 6 d'octubre, a les 7 de la tarda.
Entrada lliure
|
|
|
|
|
|
Aspectes de biomimètica aplicada al disseny
|
|
Per què no aprofitar l'experiència acumulada pels organismes durant 4000 milions d'anys per a trobar solucions als problemes actuals del ser humà? Això és el que procura la biomimética a l'analitzar i aplicar mètodes i sistemes naturals al món de l'arquitectura, l'enginyeria i el disseny.
En aquesta sessió veurem com podem fer ús de la natura per a fomentar la nostra creativitat i millorar els nostres projectes, estudiant alguns dels últims avanços en aquest camp.
|
|
Jon Marín, professor d'Ecodisseny i investigador del Departament de Producte i Interiorisme de l'ESDi
DATA: dimecres 7 d'octubre, a les 7 de la tarda.
Entrada lliure
|
|
|
|
|
|
|
La gestió de la diversitat; entre la tolerància i el reconeixement
|
|
El debat sobre la gestió de la diversitat en les nostres societats es mou sovint entre la negació d'aquesta diversitat i la proclama que la base de la nostra societat és precisament la diversitat. Entre aquests dos extrems (jacobinisme Vs multiculturalisme) hi ha un ventall de possibles actuacions que graduen el pas des de la tolerància vers aquells que són diferents al reconeixement de la diversitat en un entorn comú i compartit.
És suficient la tolerància vers allò que és diferent i divers per garantir una bona cohesió social? Què comporta el reconeixement de la diversitat per a la gestió d'una societat complexa com l'actual? Hi ha d'haver límits al reconeixement de la diversitat? Quins són els límits d'aquestes reconeixements?
|
|
|
|
|
Ferran Mascarell, historiador i intel.lectual. Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya l'any 2006. DATA: dijous 8 d'octubre, a les 6 de la tarda. Entrada lliure
|
|
|
|
|
|
|
L'ESPAI DELS SEMINARIS I LES CONFERÈNCIES
|
|
|
|
|
Fira Sabadell és el Centre de Fires i Convencions situat en plena Gran Via de Sabadell i a pocs metres de les estacions de RENFE, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i autobusos, i de la connexió amb l'autopista C-58. La proximitat d'altres equipaments, com el campus universitari i la Biblioteca Central Vapor Badia, el converteixen en un espai de situació privilegiada.
|
|
|
|
Es tracta d'un edifici industrial construït a la dècada de 1940 on s'havia ubicat la seu de la multinacional ABB.
La seva transformació, l'ha convertit en un solar modern i funcional, amb 5.000 metres quadrats dedicats a espai firal i convencions.
L'espai compta amb una nau central de més de 3.000 m2, un auditori de 1.300m2 amb capacitat de més de 300 butaques i quatre sales polivalents per a acollir el seminaris i cursos.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
